Perdona pero esta foto tiene ©

No deixis de somriure

26 febrero, 2017

M’he decidit a escriure aquest post en català perquè és com em sento més còmode explicant aquesta història. Al cap i a la fi ara tenim moltes eines i molt avançades per a fer una traducció simultània a qualsevol altre idioma….

En realitat no sé ben bé per on començar perquè crec que l’experiència està molt per sobre de com la puc arribar a escriure, penso que les imatges d’aquest reportatge valen més que mil paraules. Tan sols em surt dir “Somriu i no deixis de somriure” és tot el que he après en aquest reportatge. No és rellevant el moment, la situació o qui t’envolta, tan sols somriu a la vida i no deixis de fer-ho mai. M’encanta compartir amb tothom tot el que aprenc i m’aporta una experiència com aquesta, i no només l’experiència sinó també les persones, aquelles que m’han deixat ser-hi present per no perdre detall i compartir aquest moment.

Tot i que ja era el seu tercer fill, jo vull ser com tu, vull parir com tu, forta, valenta, amb determinació. Saps que em diuen quan dic que és el teu tercer fill? “ Ah val… ara ho entenc” Però en el fons penso ; com que és clar? Doncs no… cada part és diferent, cada nen és diferent, cada hospital, professional, l’entorn, tot és diferent i tot influeix en un treball de part.

Potser aquí sí que es varen alinear els astres però va ser literalment un part genial.

Deja tu comentario